Minuts abans d'aquesta foto, s'havia posat la llavor de la nostra associació, encara que en aquell moment no ho sabíem. Tot va començar en una trobada amb la Sra. Magda Casamitjana, directora del pla de salut mental a Catalunya, preparant la I Jornada del TOC a Catalunya. En aquesta reunió, ens vam adonar d'una realitat: el TOC estava sent silenciat a molts més llocs del que imaginàvem. No només en àrees mèdiques, assistencials i educacionals. Als mitjans de comunicació, el TOC sovint es retrata de manera simplista, ometent-ne la complexitat. A l'entorn laboral, la manca de comprensió pot portar a la discriminació oa la manca d'adaptacions necessàries. A l'àmbit de la justícia, les complicacions del TOC poden passar desapercebudes en situacions legals. L'entorn familiar pot subestimar-ne la serietat en considerar-lo com a simples "manies". Les organitzacions esportives poden desconèixer totalment les seves implicacions. I, per descomptat, als sistemes de salut, no sempre es garanteix el tractament adequat. Davant aquesta diversitat de desafiaments, ens preguntem: com podem canviar aquesta situació? La resposta va ser clara: creant un espai, una veu pel TOC a Catalunya. Una plataforma que informi, eduqui i, sobretot, acompanyi. Però faltava una tercera persona, potser la més important, una primera persona, afectada per TOC i que ens donaria la veu necessària i correcta de les principals persones a qui volem donar suport. I el projecte el va entusiasmar. Així va sorgir la idea de Toc Catalunya, no només com una resposta a una necessitat, sinó com un compromís genuí d'estar al costat dels que viuen amb TOC, i dels que volen entendre'l i enfrontar-lo. Avui estenem la nostra mà, convidant a tots a sumar-se a aquest projecte que, més que una associació, és un pont cap a una millor entesa i suport per al TOC a la nostra comunitat.