Normes i regulacions sanitàries (SanPiN) desenvolupat a l’Institut de Recerca del Treball i Medicina RAMS. Les instruccions van ser aprovades i posteriorment aplicades per la Resolució pertinent de la supervisió sanitària i epidemiològica estatal núm. 21 de l'1 d'octubre. Any 1996 A continuació, considerem els requisits bàsics de les normes sanitàries (normes) i els tipus de responsabilitat per la seva violació.

Les normes i normes sanitàries i higièniques són actes especials segons els quals s’estableixen criteris per a la seguretat o la seguretat dels factors ambientals per a les persones. També determinen les condicions per assegurar un ambient favorable a la vida. Les normes sanitàries són obligatòries per a tots els organismes governamentals, associacions públiques, institucions, empreses i altres entitats empresarials. El compliment dels requisits ha de ser realitzat per totes les persones jurídiques, independentment de les seves formes de propietat i subordinació. El compliment de les normes sanitàries és obligatori per a les persones, independentment de la seva posició i estat.

Un comportament il·legal culpable (imprudent o intencionat) actua com a delicte sanitari, afectant els drets dels ciutadans i els interessos públics pel que fa a evasió d’execució o implementació incorrecta de les normes pertinents. Per als ciutadans, s’ofereix responsabilitats penals, administratives, disciplinàries i en alguns casos com a infracció, i en alguns casos.

Cada requisit de normes sanitàries és necessari per evitar l’impacte negatiu del microclima als llocs de treball, en locals industrials - sobre la capacitat de treball, el benestar, l’estat emocional de les persones. Els requisits s'apliquen a les condicions de totes les àrees industrials. En la documentació tècnica s’han d’incloure referències al compliment obligatori de les normes sanitàries vigents a Rússia: normes, indicadors de construcció, especificacions tècniques i altres actes que regeixen les característiques operatives d’enginyeria, sanitaris, equips tecnològics, instal·lacions de producció.

Totes les empreses han de supervisar l'aplicació de la normativa. Els estàndards sanitaris proporcionen normes per a mode de treball i descans, realització de mesures preventives destinades a prevenir la incidència de treballadors. Els caps d’institucions, organitzacions i empreses, independentment de la forma de propietat, per tal d’assegurar el control sobre els processos de producció, haurien de portar tots els llocs de treball i els tallers d’acord amb els criteris establerts.

El control sobre la implementació de les normes sanitàries el porta a terme els organismes autoritzats. En particular, les institucions del Servei Sanitari i Epidemiològic de la Federació de Rússia les duen a terme mesures de control. La supervisió departamental la realitza les autoritats del perfil sanitari-epidemiològic, autoritzades pels departaments i ministeris corresponents. El control sobre la reconstrucció de les instal·lacions de producció existents i la construcció es realitza a les fases de disseny i posada en servei. Al mateix temps, es té en compte la naturalesa del procés tecnològic i es comprova el compliment d’enginyeria i equipament tecnològic amb els estàndards actuals. Es presta especial atenció a la climatització, ventilació, calefacció.

La documentació del projecte per a la reconstrucció i la construcció de les instal·lacions de producció s’ha d’acordar amb les institucions i els organismes del Servei Sanitari i Epidemiològic de l’Estat. La posada en servei de les instal·lacions industrials s'ha de dur a terme amb la participació obligatòria dels representants de l'autoritat supervisora. Això és necessari per avaluar el compliment dels indicadors higiènics del microclima amb les normes sanitàries actuals.

Els estàndards sanitaris per a locals industrials s'estableixen en els documents següents:

S’estableixen normes sanitàries tenint en compte la intensitat dels costos energètics dels treballadors, el temps necessari per exercir la feina, l’estacionalitat. Contenen directrius sobre mètodes de mesura i control de les condicions microclimàtiques dels locals industrials. Els estàndards sanitaris establerts estan dissenyats per assegurar la preservació de l’equilibri tèrmic d’una persona amb el seu entorn, així com per mantenir un estat acceptable o òptim del cos. Els principals indicadors que caracteritzen les condicions microclimàtiques de producció són:

S’estableixen d’acord amb els criteris per a les condicions funcionals i tèrmiques admissibles dels treballadors. Les condicions òptimes proporcionen una sensació de confort local i general durant un canvi de vuit hores amb un nivell mínim de tensió dels mecanismes responsables de la regulació de la temperatura. No provoquen desviacions en el benestar de les persones, constitueixen els requisits previs per augmentar l'eficiència i es consideren els més preferibles en el lloc de treball. A l’hora d’establir estàndards, es tenen en compte les temperatures superficials d’estructures i estructures de tancament (sòl, parets, sostre), dispositius (pantalles i altres), així com les unitats de procés o la seva tanca.

S’han d’establir indicadors microclimàtics òptims en els llocs de treball a les sales de producció on es realitzen treballs de tipus operador, associats a un sobreestrenament neuroemocional. En particular, es tracta de pals, consoles i casetes de control de cicles tecnològics, sales d’equips informàtics, etc. La llista d’altres feines i activitats per a les quals és necessari assegurar-se d’indicadors microclimàtics òptims està establerta per la normativa sanitària vigent per a sectors industrials específics i altres actes legals acordats amb els òrgans de la Inspecció Sanitària d’acord amb el procediment establert.

S’estableixen d’acord amb els criteris de l’estat funcional i tèrmic de limitació d’una persona treballadora durant un torn de vuit hores. Aquests indicadors no provoquen pertorbacions en l’estat de salut ni cap dany al cos, però, poden provocar l’aparició de sensacions locals i generals de malestar de temperatura, tensió dels mecanismes responsables de la termoregulació, disminució de la capacitat de treball i benestar general. Si els paràmetres admissibles s’estableixen a la fàbrica si no es poden crear condicions òptimes de treball. Els motius de la impossibilitat de la garantia han de ser justificats econòmicament i tècnicament. Els valors admissibles es calculen tenint en compte l'estacionalitat i les característiques dels processos de producció.

Les organitzacions supervisores autoritzades comproven periòdicament el compliment de les condicions de producció amb les normes aplicables. Aquests esdeveniments poden ser planificats o no programats. En aquest sentit, per evitar conseqüències negatives, els gestors haurien de realitzar auditories internes periòdiques de les instal·lacions de producció. La salut del personal i, en conseqüència, el nivell de productivitat i rendibilitat de l'empresa depenen d'indicadors de microclima.